| Idioma : |
|
| Comunitat enciclopèdia |Enciclopèdia Respostes |Enviar pregunta |Coneixement de vocabulari |Pujar coneixement |
Prova nuclear |
  |
|
A més dels Estats Units, la Unió Soviètica, Gran Bretanya, França i la Xina ha dominat les armes nuclears, però l'Índia va realitzar una prova nuclear el 1974. Generalment es considera necessari per dominar la tecnologia nuclear i té una mica de base industrial i la força econòmica del país, és enterament possible construir una bomba atòmica. El nombre de països Parèntesi prova nuclear l'any passat: EUA 1030 vegades (1992)URSS 715 (1990) França 210 (1996) Anglaterra 45 (1991) Persones 45 (1996) L'Índia 6 (1998) Pakistan 6 (1998) Corea del Nord en tres ocasions (2013) Pertinents del Tractat "Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears". "Tractat de Prohibició dels Assaigs Nuclears" (Comprehensive Tractat de Prohibició de Proves Nuclears) està dissenyat per promoure un no-proliferació nuclear global i procés de desarmament nuclear, millorant així els tractats internacionals de pau i seguretat. Ja el 1954, el líder indi Jawaharlal Nehru, per primera vegada a l'Assemblea General de l'ONU per celebrar un acord internacional per prohibir els requisits de proves nuclears. Març de 1994, el llançament oficial de la Conferència de Desarmament a Ginebra per negociar un tractat general dels assajos nuclears prohibició. Després de dos anys i mig d'esforç, 20 agost de 1996, reunió per elaborar el text "Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears", però a causa de l'oposició de l'Índia no va aconseguir passar. Més tard, d'acord amb la proposta d'Austràlia, el text "Tractat de Prohibició dels Assaigs Nuclears", directament a la 50a Assemblea General de les Nacions Unides per al seu examen. 10 setembre 1996, l'Assemblea General de l'ONU per 158 vots a favor, tres en contra i cinc abstencions aclaparadorament va aprovar el "Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears". "Tractat de Prohibició dels Assaigs Nuclears", incloent el preàmbul, 17, dos annexos i protocols. Tractat, els estats part es farà pas a pas, els esforços progressius per reduir les armes nuclears a nivell mundial, per tal d'aconseguir l'eliminació de les armes nuclears, sota un control internacional estricte i efectiu, la meta final del desarmament nuclear complet. Tots els estats part es comprometen a no realitzar cap explosió d'assaig d'armes nuclears o qualsevol altra explosió nuclear, i prometre no provocar, encoratjar, o d'alguna manera involucrat en cap explosió d'assaig d'armes nuclears. El tractat també estipula que els estats signataris d'acord amb els seus procediments constitucionals, el tractat dels 44 membres de la Conferència de Desarmament per dipositar els primers 180 dies de la data efectiva de la ratificació, a partir de setembre de 2004, 44 països compten amb 32 ratificat el tractat. 24 setembre 1996, el Tractat va ser obert a la signatura de tots els estats. Xina i altres 16 països, líders o ministres de Relacions Exteriors a la seu de Nacions Unides a Nova York el dia dels primers a signar el Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears. Al setembre de 2004, el món compta amb 172 països han signat el tractat, 116 països han ratificat el tractat. Octubre de 1999, la primera celebrada a Viena per promoure la "Conferència efectiva de les Nacions Unides Completa dels Assaigs Nuclears Tractat de prohibició. Novembre de 2001, el segon període de sessions de l'Assemblea General prengui efecte "Tractat de Prohibició dels Assaigs Nuclears", a Nova York. Setembre de 2003, el tercer promoure "Assajos Nuclears Tractat de prohibició completa" Conferència efectiva a Viena. "NPT" i el Protocol Addicional "Nuclear Tractat de No Proliferació" (Tractat sobre la No Proliferació de les Armes Nuclears - TNP), també conegut com "Tractat de No Proliferació" o "NPT" és el 7 de gener de 1968 pel Regne Unit, els Estats Units, la Unió Soviètica i els altres 59 països van anar a la conclusió d'un tractat internacional signat a Londres, Washington i Moscou, un total de 11 models. El 1959 i 1961, l'Assemblea General de l'ONU ha aprovat els requisits exposats per Irlanda als estats no posseïdors d'armes nuclears sense armes nuclears i els països de moviment "per prevenir la proliferació d'armes nuclears, una gamma més àmplia" d'aquests dos moviments és el prototip de la no proliferació de les armes nuclears Tractat d'Armes. El 1960 i 1964, França i la Xina ha explotat amb èxit un dispositiu nuclear, la Unió Soviètica està molt preocupat haurà més països amb armes nuclears. Els Estats Units a l'agost de 1965-18 Comitè Nació de Desarmament a Ginebra, va proposar un projecte de tractat per evitar la propagació de les armes nuclears. Al setembre, la Unió Soviètica va proposar a l'Assemblea General un projecte de tractat. 1966 caiguda de la Unió Soviètica i els Estats Units va iniciar negociacions secretes i el 24 d'agost de 1967 de la Comissió de Desarmament de 18 països va presentar un projecte conjunt "Tractat de No Proliferació Nuclear", 11 març 1968, la Unió Soviètica també va proposar una esmena conjunta. 12 juny 1968, l'Assemblea General va aprovar el projecte de tractat. 5 març 1970, "NPT" va entrar en efecte. L'objectiu del tractat és prevenir la proliferació nuclear i promoure el desarmament nuclear i la promoció de la cooperació internacional en els usos pacífics de l'energia nuclear. Sobre les disposicions de l'article 11, els principals continguts són: estats nuclears per assegurar que cap transferència directa o indirecta de les armes nuclears als països no nuclears de no ajudar els països no nuclears per produir armes nuclears, els països no nuclears a no fabricar armes nuclears, directament o indirectament, a acceptar les armes nuclears a altres països transferit, no sol · licitar ni acceptar les armes nuclears ajudar a fer, ni a proporcionar aquesta ajuda a altres països, cessació de la carrera d'armaments nuclears i el desarmament nuclear, les instal · lacions nuclears amb fins pacífics sota les salvaguardes de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, i en l'ús pacífic de l'energia nuclear la prestació de cooperació tècnica. Segons aquestes disposicions, el tractat és vàlid per 25 anys, durant el qual se celebra un cop cada cinc anys per examinar l'aplicació de la reunió per considerar el tractat. Xina el 29 de desembre 1991 va decidir adherir-se al Conveni de 9 de març de 1992 al presentar l'adhesió, mentre que l'efecte Xina. 27 gener 1992, França va decidir a signar el TNP. Documents d'aprovació agost 3 participen formalment en el TNP presentar els Estats Units, Gran Bretanya, Rússia 3 signataris. Desembre 1992 es va establir en el marc del 47è de la resolució 1995 de l'Assemblea General del Comitè Preparatori "NPT" per a la Conferència de Revisió i Extensió. Mai 1993 - 1995 gener va celebrar quatre sessions. El Comitè Preparatori de la Conferència per preparar l'agenda i els projectes de reglament provisional. La recomanació del Comitè Preparatori es va establir durant la reunió de tres comissions principals, la Primera Comissió se centrarà en la no proliferació de tractats d'armes nuclears, el desarmament i la pau i la seguretat (inclosa la seguretat) internacional de l'aplicació de les disposicions, el treball de la Segona Comissió és discutir la no proliferació nuclear, per garantir l'aplicació de les mesures i disposicions sobre zones lliures d'armes nuclears; Tercera Comissió discutirà un país del tractat sense discriminació pel desenvolupament, la investigació, la producció i l'ús de l'energia nuclear per als termes d'implementació de la pau. Des d'Alemanya, Itàlia, Japó i Suècia es va oposar al tractat entri en vigor el 1970, quan només el 25 període de l'any, 25 anys després si continuar per estendre, haurà de decidir com s'estén l'opinió de la majoria dels Estats membres. La principal oposició a la pròrroga indefinida dels països "no alineats" i alguns altres països no nuclears, com ara Egipte, Indonèsia, Iran, Mèxic, Nigèria, Tailàndia i Veneçuela. Aquests països consideren que els països nuclears no compleixen amb el tractat en una sèrie de disposicions importants, com ara la prohibició total dels assajos nuclears, per aturar la producció de material fissionable per a armes nuclears, les garanties de seguretat als estats no nuclears es comprometen a permetre als països no nuclears a adquirir tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques. Aquests països consideren que si s'estén indefinidament, es farà un esforç per a potències nuclears de desarmament nuclear per relaxar-se, pel que de facto "nuclear i no nuclear" es va convertir en el patró de distribució raonable de permanent i immutable. Alemanya, Itàlia, Japó, Suïssa i una altra permanent oposar originalment als tractats de quatre països, a causa del abandonament de les armes nuclears es garanteix l'accés a la tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques, en termes de, a favor d'una pròrroga indefinida del tractat ha estat. 11 maig 1995, a la Conferència de Revisió i Extensió del Tractat de No Proliferació Nuclear de les Nacions Unides ", els 178 estats part decidir per consens estendre el tractat indefinidament. L'Assemblea també va aprovar dues resolucions: la no proliferació nuclear i els principis i objectius de desarmament, enfortir el Mecanisme d'Examen de "Tractat". Conferència d'Examen dels estats part també va decidir celebrar després de cinc anys, i va dur a terme tres reunions preparatòries en 1997, 1998 i 1999. No obstant això, els diputats no van aconseguir una durada de cinc anys, una còpia de l'informe final del Tractat sobre el consens de funcionar. President Jayantha Dhanapala en les seves paraules de cloenda, va dir: "Aquesta reunió ha un guanyador, ni perdedor guanyar el tractat mateix .." 7 abril 1997, les parts en la reunió preparatòria del Tractat es va celebrar el 1997 a la seu de les Nacions Unides, la reunió va examinar els progressos realitzats en l'àmbit dels esforços de no proliferació i el desarmament nuclears. Els representants de la Xina, França, Rússia, Regne Unit i Estats Units van emetre una declaració conjunta reafirmant el suport al "Tractat de No Proliferació Nuclear", inclosa la plena aplicació de les disposicions de desarmament. En el mateix any el 15 de maig, la Junta de Governadors del OIEA va aprovar el Protocol Addicional. |
| Usuari Revisió |
|
Sense comentaris encara |
